La Rosa dels Vents
Tots tenim una idea de què és la rosa dels vents, però volem parlar-ne perquè és important no tenir dubtes i saber amb exactitud de què es tracta.
La rosa dels vents consisteix en un cercle on hi ha marcats els 32 rumbs en què s’acostuma a dividir la circumferència de l’horitzó.
Les quatre divisions fonamentals són les orientacions més conegudes: nord, sud, est i oest. Per tant, l’horitzó queda dividit en 4 parts de 90º cadascuna. Aquestes 4 parts es tornen a dividir, creant els rumbs o orientacions laterals: nord est, sud est, sud est i nord oest. Finalment, hi ha encara una divisió més, que acaba de concretar el rumb. D’aquesta última divisió en sorgeixen els rumbs colaterals, que són: Nord-nord-est, est-nord-est, est-sud-est, sud-sud-est, sud-sud-oest, oest-sud-oest, oest-nord-oest i nord-nord-oest. Encara que sembli embolicat si ho llegim, a la imatge podem veure de manera fàcil i gràfica a què ens referim.
Característiques i funcions de la rosa dels vents actual:
- Es tracta d’un signe independent a qualsevol altre element iconogràfic.
- En els mapes ocupa una posició visualment rellevant.
- És l’únic element ornamental destinat a indicar l’orientació dels vents.
- Cada punta assenyala el nom del vent a què correspon (els vents es diferencien segons la direcció des de la que bufen).
Els vents segons la seva procedència:
Sectors (en graus sexagesimals) que corresponen a cada vent | |
Vent del nord o tramuntana (N): | de 337.5° a 22.5° |
Vent del nord-est o gregal (NE): | de 22.5° a 67.5° |
Vent de l’est o llevant (E): | de 67.5° a 112.5° |
Vent del sud-est o xaloc (SE): | de 112.5° a 157.5° |
Vent del sud o migjorn (S): | de 157.5° a 202.5° |
Vent del sud-oest, llebeig o garbí (SW)*: | de 202.5° a 247.5° |
Vent de l’oest o ponent (W): | de 247.5° a 292.5° |
Vent del nord-oest o mestral (NW): | de 292.5° a 337.5° |
La rosa dels vents, juntament a l’escala gràfica, són els únics elements de la cartografia portolana que han resistit el pas del temps i encara s’utilitzen actualment.